Cada any, per Sant Jordi, l’associació de Comerciants de Calella encarrega un punt de llibre. L’any 2012 el president de l’associació, Xavier Nogué, em comunicà que havien pensat en mí per a la feina i que el tema escollit era la llopa de Calella, un relat-llegenda molt popular, sobre tot entre els NO calellencs de la comarca.
La història de la llopa de Calellacom el rellotge de sol de Sant Pol ve d’un temps en que els pobles eran petits, la gent treballava i dormia al mateix lloc, el tracte entre viles era escàs, la desconfiança assegurada, i qualsevol oportunitat per fer riota dels veïns era benvinguda amb xerinola.
No coneixeu la història de la Llopa? Vet aquí un resum:
La llegenda de la llopa
Un dia, en Quico Urel·li, parcer calellenc, explicà exaltat que havia vist dos llops.
Una expedició de pagesos, voluntaris i sometents trobaren les dues bèsties prenent el sol i dispararen contra elles, de manera que una morí i l’altra escapà. L’ animal mort s‘exposà a la porxada de l’horta de l’alcalde.
La notícia arribà a oïdes d’una dona que, en presentar-se a casa de l’alcalde va fer saber a tots que la bèstia morta era un gos llop que li guardava la propietat i que cada dia anava a atipar-se amb les deixalles de l’escorxador.
Des d’aleshores, cada cop que es parla dels calellencs als pobles del voltant, exclamen “Calella, la Llopa!”