Les pintures rupestres del Cogul

L’any 2008 es va cent anys de l’inici de les recerques en les pintures rupestres de la Roca dels Moros, al poble del Cogul (les Garrigues). Aquest exposició no només pretenia fer difusió del que se’n sap actualment d’aquest jaciment, sinó que volia repassar la història de les pròpies investigacions.

La Roca dels Moros del Cogul, un espai sagrat i investigat

L‘exposició es va fer sota els auspicis del Museu Arqueològic de Catalunya, del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigit per l’Eudald Carbonell i de la Generalitat de catalunya. El comissariat científic ho va portar una de les persones que més hi entén en pintures rupestres del llevant ibèric, el Dr. Ramon Viñas. Acabada la producció el continguts de la mateixa en van posar en format web: “La roca del Moros del Cogul: Cent anys de recerca a un espai sagrat (1908-2008)“, de la que també vaig fer el desenvolupament i muntage com explico a un altre lloc d’aquesta web.

El Cogul és una de les exposicions més grans que he dissenyat i muntat. En total eren 32 plafons de 1×2,40 metres, el format habitual de les exposicions que he fet per l’IPHES, dividides en 9 àmbits.

El que té d’especial aquesta exposició per a mi és que amb ella vaig començar a explorar els fons texturats amb transparències de motius relacionats amb el tema.

Vaig intentar plasmar la fascinació que sento pel tema en el disseny

Els que em coneixen saben que tinc una debilitat per els estudis històrics i no s’estranyaran de que expliqui que durant el muntatge d’alguns plafons em sentia suggestionat per els contingut i intentava plasmar aquesta fascinació mitjançant el disseny. Particularment, en els plafons amb fons fosc de presentació de cada àmbit, on podia jugar amb motius gràfics més espectaculars, treballar-hi va ser engrescador.

La contrapartida era la lentitud d’haver de manipular fons de mapa de bits de varis centenars de Mb de tamany, que es transformaven en Gb un cop afegides les capes i els canals alfa de Photoshop. Però el resultat em va valer la pena.

El disseny estava marcat per dos jocs de colors: ocres i vermellons, per a la part d’explicació del jaciment; blaus de diferent intensitat per la crònica de les investigacions. L’exposició va estar conceptualitzada per Rafel Sospedra i va poder comptar amb les il·lustracions de Francesc Riart, un veritable expert en il·lustració històrica.