Fa dos-cents anys, no hi havia crisis com les que tenim a la nostra societat. El que sí que hi havia eren guerres, misèria, fam i mort. Amb el canvi hem guanyat espectacularment, i si no em creieu, aquí teniu aquesta exposició de l’Institut d’Estudis Ilerdencs perquè veieu el pa que s’hi donava.
Una exposició per estimar les crisis
L‘any 2010 va fer dos-cents anys de la presa de Lleida per l’exèrcit francès de Napoleó. Per commemorar-ho l’institut d’Estudis Ilerdencs va promoure aquesta exposició que he tingut la sort de dissenyar dins de la Xarxa Molècula de professionals en museografia, treballant coordinadament amb en Josep Lluis Ribes, de l’IEI i l’inefable component molecular Rafel Sospedra i Roca, doctor en museografia.
No exagero si dic que fer aquesta feina m’ha deixat empremta. Llegint els texts de l’Óscar Uceda Márquez vaig quedar impressionat per la duresa de la vida sota la guerra del Francès a Catalunya, amb un fort impacte sobre la població civil.
El disseny té un fons deliberadament ombrívol. El to general és un blau marí amb notes de vermell fosc. També són els colors presents a la majoria dels uniformes de les tropes franceses.
El disseny s’estructura en vuit columnes de les quals, en la majoria dels plafons, quatre a l’esquerra recullen el contingut principal i dues a la dreta el secundari
Plafó el territori en guerra
Plafó imperi, fam, mort, guerra