Per reivindicar la memòria de la Segona República i la seva empremta, especialment a Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs va promoure aquesta exposició. El motiu principal del cartell fou “el més petits de tots”, el nen dibuixat per la Lola Anglada, símbol de la resistència a l’aixecament militar de 1936.
Una exposició per a fer memòria
La paraula clau d’aquesta mostra és memòria. Fa vuitanta anys de la guerra i els que, com jo, hem viscut la darrera etapa del franquisme, sabem quin pes ha tingut en la legitimació del règim. Fou una guerra que es recordava contínuament: estava present en els comentaris dels pares i en les plaques commemoratives d’Esglésies, escultures i ajuntaments. Per contra, aquesta exposició vol recordar la República i les esperances de modernització del país que van quedar truncades.
Cartell de l'exposició
Els elements gràfics juguen a recrear visualment la sensació de memòria. En el fons dels panels les fotos s’encavalquen unes amb les altres, es difuminen per les vores i són parcialment transparents barrejant-se entre elles com ens passa amb els records llunyans o els somnis.
Les textures i els colors de fons estan treballats per comunicar la sensació de documents que han sofert el pas del temps. La tipografia fa servir pòlisses mult usades els anys trenta, com la futura per al text principal.
Finalment els colors que s’accentuen són el vermell, el groc i el lila republicà.
Com amb les altres exposicions del IEI, aquesta ha estat treballada en estreta col·laboració amb en Rafel Sospedra de la Xarxa Molècula i amb en Josep Lluís Ribes d’aquella institució.
Àmbit 2, memòria de la república, primer plafó
Àmbit 2, memòria de la república, segon plafó