Un dia, ja fa molt temps, vaig convidar la Doris Casas i la redacció de la Terra a fer un arròs de diumenge a casa meva. Com és habitual en aquests casos i tal com havíem quedat prèviament, els convidats van portar les postres. I allí va ser quan, davant meu i d’una manera inesperada, una convenció que m’havia acompanyat durant la meva vida d’amfitrió va caure per terra i es va esberlar de manera irrecomposable, talment como si fos la porcellana de la iaia: la Doris va portar fruita, només fruita: uns préssecs deliciosos.
A partir d’aquella epifania gastronòmica he continuat proposant postres de fruita (generalment acompanyada de làctics i fruits secs) als meus convidats i de pas, reflexionant sobre la davallada del consum d’unes postres saludables en la dieta del país. Reflexions que no continuaré aquí, que no toca. A aquesta entrada només explicaré breument com ha anat la producció de la campanya.
En Fruitàstic
La primera idea va ser crear un personatge central, rodonet i bellugueta que fos gràficament rotund i cridaner: en Fruitàstic. Les primera propostes no van tenir èxit. I ara, a al vista del resultat final on el personatge és un nen, m’alegro que el client em fes rectificar. Tot i que a un dels esbossos li he pres estima: el monstre endrapafruita.
Un cop fet el cartell, vaig fer l’adaptació per banners a internet, un díptic, anuncis en premsa, dos roll-ups i un plotter per a l’escenari.
Amb aquesta campanya espero haver contribuït a crear uns quants fruitadictes que arrosseguin la seva addicció durant anys de fruiteria en fruiteria, que sempre serà millor que anar de farmàcia en farmàcia.
En fruitot, el monstre endrapafruita
El primer fruitàstic
Primera proposta (clicar per ampliar)
Cartell final (clicar per ampliar)
