Exposició produïda pel Institut Català de Paleoecologia humana i evolució social (IPHES) amb motiu de la doble efemèride del 2009: dos-cents anys del naixement de Charles Darwin i cent-cinquanta de la publicació de la seva obra més significada, L’Origen de les espècies mitjançant la selecció natural.
A un segle i mig del pam de nas d’en Darwin
Seria pretensiós que jo volgués glosar aquí la importància d’aquesta obra. Però sí diré el que em fascina d’ella: que sigui una d’aquelles galledes d’aigua freda que, de segle en segle, algú ens llença als humans per a rebaixar-nos el fums, ajudar a situar-nos, respondre preguntes i plantejar-ne algunes més.
Darwin és una de les figures que més admiro: curiós, apassionat, sistemàtic, conseqüent;
però prudent
i enemic d’enfrontaments
Darwin és una de les figures històriques que més admiro i no només per la curiositat i la passió que va demostrar en les seves investigacions. A més, era una persona prudent, sistemàtica i, encara que enemiga dels enfrontaments, consequent amb les seves conclusions. Per això la exposició sobre aquest home tranquil i de família benestant que va trasbalsar, involuntàriament podriem dir, la seva època i encara la nostra, era especial per a mi.
Els propòsit de l’exposició era donar una visió global de l’evolucionisme, destacant a Charles Darwin com a figura principal, però fent esment als precursors i als científics que han continuat aprofundint en la teoria evolutiva. Els continguts de base era el Llibre divulgatiu L’evolució de Darwin, del prestigiós paleontòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili Dr. Jordi Agustí.
La documentació estava eixamplada amb diverses fonts, sobretot en la part dedicada als predecessors de Darwin i a la vida d’aquest.
Plantejament
L’exposició va estar planificada per Rafel Sospedra, llavors director de l’àrea de socialització del IPHES, que, entre d’altres coses, va utilitzar unes estructures metàl·liques, dissenyades per ell mateix, recobertes de lona translúcida retroil·luminada. En total hi havien 8 lones repartides en quatre estructures.
La primer part de la mostra (quatre plafons) exposava la vida de Darwin, les seves influències i la eclosió de la seva obra, mentre que la segona utilitzava una línia de temps per descriure l’evolució de l’evolucionisme, valgui la redundància.
Estrucura del disseny
Cada plafó de 300×240 cm estava dividit en tres àreas verticals de 100×240 cm. El disseny gràfic s’estructurava sobre una graella o reixa de 15 camps horitzontals per 12 verticals. Aquesta estructura es feia palesa deixant-se veure parcialment per sota de les fotografies i arrenglerant els diversos elements. Totes les mides eren en punts de pica i píxels: 8504 x 6803 pts, el que donava uns camps reticulars de 567 pts de costat.
Sí, ho confeso, sóc un admirador de Josef Müller-Brockmann i del seu Sistema de retículas, tot i que el llibre ja té uns anys i ara té més tirada l’escola anglosaxona més que no pas la suïssa.
Document Photoshop amb els gravats de fons a la vista
El document de fons amb la graella de posicionament a la vista
El fons acabat i abans d'incorporar-ho al document de muntatge de texts
El document final illustrator amb els texts col·locats
Força Photoshop
El muntatge de cada plafó es va fer en dues parts. En la primera es va confeccionar el fons, molt elaborats, amb Adobe Photoshop® i exportat en format JPG; mentre que posteriorment s’incorporaven els titulars i texts en Adobe Illustrator®.
Cada document PSD constava de nombroses capes i canals alfa per tal d’aconseguir un joc de transparències que en part deixava veure la graella, produia zones de més o menys lluminositat i deixava apreciar textures i gravats antics repartits per tot el fons. El tamany de cada document era de 11339 x 9071 píxels i la resolució de 96 ppp.
Impressió
La impressió de la lones va ser gentilesa de l’empresa Hewlett-Packart que la va realitzar amb els seus plotters del centre de desenvolupament i mostra de productes de Sant Cugat del Vallès. Prèviament es van fer impressions de prova i disposarem d’un perfil de color ICC per poder incrustar als documents PDF en alta que havien de servir per la producció final. Paral·lelament a la versió en català, vaig muntar una castellana que havia de voltar per la resta de l’Estat.
Exposició
La primera exposició es va fer a la Sala Montsuar de la seu del Institut d’Estudis Ilerdencs, a Lleida i la versió castellana es va inaugurar al Castillo de las Siete Torres de la ciutat d’Orce (Granada).
Podeu veure els plafons a la meva pàgina de Flickr.